Històric

Quins dos Ramons ! Enguany hem commemorat el 750è aniversari del naixement, a Peralada, del cronista Ramon Muntaner. També, s’acaba d’iniciar l’Any Llull, amb motiu del setè centenari de la mort d’aquest gran pensador i escriptor mallorquí, que s’allargarà fins al novembre del 2016. Ramon Muntaner (1265-1336) és l’autor d’una de les obres més destacades de la historiografia medieval europea: la Crònica. Abraça un període ben llarg, que va des de l’engendrament de Jaume I fins a la coronació d’Alfons III. Hi destaca l’expedició catalana a Orient i per als menorquins detalls de la conquesta de la nostra illa per l’estol d’Alfons II el Liberal, el gener de 1287. L’obra de Muntaner, a més d’un recull de fets històrics, té una clara voluntat didàctica. Vol… Llegiu més »Quins dos Ramons!

Miquel Àngel Pradilla (Rossell, Baix Maestrat, 1960), director de la Xarxa CRUSCAT —l’organisme de l’IEC que cada any fa públic un informe sobre la situació de la llengua—, és dels més autoritzats per parlar d’un tema sobre el qual tothom s’anima: la salut de la llengua catalana. Acaba de publicar La catalanofonia, una acurada radiografia de l’estat del català arreu del domini lingüístic. Per a aquest savi bonhomiós, hi ha essencialismes que sempre ens porten a una UVI amb respiració assistida. Potser un d’aquests sigui el terme Països Catalans si com a tals entenem cosa que vagi més enllà d’una simple comunitat lingüística, de la mateixa manera que avui parlam dels Països Llatinoamericans, d’Hispanoamèrica o de la Francofonia. Pradilla proposa construir una “comunitat comunicativa” entre… Llegiu més »Adéu als Països Catalans? Benvinguts a la catalanofonia!

Durant les Jornades de Gestió Cultural organitzades per Acció Cultural de Menorca, Cercle Artístic de Ciutadella i el Moviment Actiu Ciutadellenc els passats dies 24 i 25 d’abril, i a les quals es van afegir Líthica, Jazz Obert, Amics de la Mar i JJMM de Ciutadella, es va lliurar als caps de llista de les diverses candidatures aquest document de compromís. Un document similar va ser signat per les candidatures al Parlament Balear de Podem, MÉS i PSOE a requeriment d’Obra Cultural Balear. «Després d’haver reflexionat sobre els temes de llengua i cultura amb vista a la legislatura 2015-2019, entenem que la política cultural, la gestió i la participació ciutadana necessiten restitució, foment i impuls, i per això demanam als representants dels partits polítics que… Llegiu més »Document de compromís entorn de la cultura per a la legislatura 2015-2019

Francesc Florit Nin: “Els intel·lectuals catalans duim una motxilla carregada de pedres” Mirades Florit Nin treballa les imatges i la paraula. En el Mirades de l’ARA va trobar un estímul perquè hi treballin també els seus alumnes de l’institut de Ciutadella. Els proposa fer una redacció a partir del que és “una excel·lent imatge de l’actualitat” CRISTINA ROS | Actualitzada el 06/05/2015 00:01 El menorquí Francesc Florit Nin acaba de publicar el seu cinquè poemari, Dibuix de l’ombra, amb l’editorial Neopàtria. / DAVID ARQUIMBAU Si a qualcú Menorca li sembla el paradís de la tranquil·litat, Francesc Florit Nin (Ciutadella, 1960) s’encarrega de desmuntar el tòpic. Exerceix de professor de llengua i literatura catalana a l’institut de la ciutat on va néixer, practica la pintura tant… Llegiu més »Entrevista amb Francesc Florit Nin a l’Ara Balears

SUSO DE TORO (publicat a l’Ara.cat el 20/02/2015) No enganyen a ningú, i que ningú es vulgui enganyar, tampoc. Un objectiu de la pràctica totalitat de les forces polítiques espanyoles de dins i de fora del Parlament espanyol és derrotar Catalunya. Negar-ho és part de la guerra política psicològica. No hi ha hagut diàleg democràtic i s’ha arribat aquí, i el que la societat catalana enfronta ara és la concepció de la política com una guerra per altres mitjans. Carl Schmitt va encaixar molt bé en la cultura política dominant a Espanya, el militarisme. La derrota de Catalunya es pretén per asfíxia i la durada del combat està calculada, menys d’un any. “D’aquí a un any les coses estaran més tranquil·les que avui”, va dir fa… Llegiu més »Catalunya? Derrotada

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és un reconeixement a la trajectòria intel·lectual instituït per Òmnium Cultural l’any 1969. Segons les bases, “el premi és atorgat a una persona que per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans”. Des de la data de creació, sis han estat els illencs que han aconseguit pels seus mereixements aquest premi: el lingüista i editor ciutadellenc Francesc de B. Moll Casasnovas (1971); el poeta, assagista i traductor palmesà Josep M. Llompart de la Peña (1982); el poeta eivissenc Marià Villangómez Llobet (1989); el novel·lista, dramaturg, periodista i crític literari andritxol… Llegiu més »Joan Veny, un premi d’honor arrelat a la llengua

Ferran Suay i Lerma és un professor de la Universitat de València, que s’ha especialitzat en psicologia del comportament lingüístic. Ha visitat Menorca en diferents ocasions per dirigir cursets o pronunciar conferències. Les seues paraules, plenes de sentit comú, ens posen al davant de força prejudicis que com a catalanoparlants tenim o que els castellanoparlants tenen respecte a nosaltres. Un vell ‘argument’ en favor del predomini absolut i omnipresent del castellà és el de l’antiga idea segons la qual cal canviar de llengua, per educació, quan la persona que tenim al davant no s’està expressant en el nostre idioma. Diu Suay que, a més d’antic, l’argument és una pura fal·làcia, i fa aigües per tots els costats. Principalment, aquesta afirmació és un insult a les… Llegiu més »Mala educació?