Opinió

Per Iosune Arriaran Fa molts anys, la meva àvia paterna em contà com un dia, poc després d’acabar la guerra i al mig del carrer, un militar li exigí, amb molt males formes, que parlés en cristià quan l’escoltà xerrar amb la meva tia. A partir de llavors, no tornà a rallar mai més en basc. Quan m’explicà l’ensurt no en vaig fer gaire cas, però, com un banyarriquer, aquella història m’anà perforant fins que, de cop, em va fer preguntar-me: quin terror pot arribar a patir una dona -que llavors gairebé no sabia castellà, era oriünda d’una zona rural de Navarra- per no gosar tornar a parlar mai més la seva llengua ni en la més absoluta intimitat? I com un cabdell de fil… Llegiu més »Llengua petita

Per Roser Juaneda Soc professora de català a l’Hospitalet de Llobregat, una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona en què l’ús social d’aquesta llengua és gairebé anecdòtic. Els meus alumnes em demanen, sorpresos, si jo parl català amb la meua família i amics. També m’han demanat si a Menorca xerrem català. Ensenyar la meua llengua en un context tan desfavorable em fa pensar que a la nostra illa encara no estem tan malament. Ara bé, podem viure en català a Menorca? Segons l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears (2014), en aquest territori entén el català el 96,8% de la població enquestada. L’Informe de Política Lingüística 2015 de la Generalitat de Catalunya, que analitza l’ús del català als territoris de parla catalana, indica que aquest… Llegiu més »PODEM VIURE EN CATALÀ A MENORCA?

Per Gemma Ferrer Divendres és el Dia Internacional de les Dones. Com cada any, aniré a manifestar-me pels nostres drets i per denunciar les discriminacions que encara patim. Com cada any, hi aniré acompanyada d’un parell d’amigues. Enguany serà el segon any que no ho faré a Barcelona, i enyoraré les companyes de sempre, com n’Esperança o na Francina. El passaré, emperò, a Menorca i m’agradarà veure com el moviment també creix a ca nostra. Com cada any, pensaré que quina sort que la lluita feminista sigui cada vegada més interseccional i intergeneracional. Però també com cada any, previsiblement, em sorprendré de veure tan poques pancartes en català i de sentir tan pocs càntics en la nostra llengua. Tant a Barcelona com a Menorca, el… Llegiu més »El català, llengua de lluita

Per Bep Joan Casasnovas El savi rei Salomó va sentenciar a qui pertanyia el fillet nounat de les dues dones que en reclamaven la maternitat. Una dona havia perdut el seu i va voler fer-se amb el nen d’una altra mare. Ambdues asseguraven que el fillet era seu. El rei va demanar una espasa per esmitjar el nadó i donar-ne una meitat a cadascuna. La mare perversa hi estigué d’acord; la mare biològica, l’autèntica, s’hi va negar en rodó i abans de veure el seu fill mort optà perquè se’l quedàs l’altra mare. Llavors, el rei Salomó ho tingué clar i atorgà el fillet a la mare autèntica. La imposició del bilingüisme per part dels inquilins del Consolat de Mar (PP-Vox) és un antic episodi… Llegiu més »El fals bilingüisme salomònic

Per Marta Fuxà Ara ho dic en primera persona, però més d’una vegada he hagut d’escoltar -ambuna mescla de sorpresa i d’estupor- que qualcú es dirigia a mi en aquests termes.Es veu que si ets massa directa hora defensar la teva llengua -quan aquesta és lacatalana, mai no!- l’altre ho percep com una raresa, com una excentricitat o vés asaber què… És cert que vivim una època en què abunden les postures extremes, que semblaque no hi hagi terme mig i que les opinions al voltant de qualsevol tema de debatpúblic han de ser rotundament a favor o radicalment en contra. Fins i tot esculpabilitza aquells que discrepen del dogma quan justament qüestionar-se lescoses és el principi bàsic del coneixement. I tampoc no podem passar… Llegiu més »Som una radical

Per Pere Gomila L’edició del 6 de gener d’aquest mateix diari informava que Menorca és l’única illa on el català té un ús majoritari, en concret un 53% dels residents, mentre que a Mallorca se situa en només un 32,5% i un molt alarmant 25,22% a Eivissa. La font de les dades és l’INE i són recollides per l’Ibestat. No tenim aquí espai per analitzar les causes que han provocat aquesta situació, però és evident l’impacte que hi ha tingut el fet que, en tres o quatre dècades, la població illenca s’hagi multiplicat per tres –amb una important disminució de la població autòctona en 23 punts en el global de les Illes Balears. Menorca presenta el percentatge més alt de població nascuda en terres de… Llegiu més »Unes dades molt preocupants

Per Francesc Florit Nin Des d’on sinó podríem dir les coses i parlar del món amb propietat? Les persones que ens sentim compromeses amb la terra on vivim i ens permet de viure, que ens adonam que illa cultura i llengua és una tríada que aguanta la personalitat polièdrica i rica de Menorca, les que volem continuar el llegat i l’esperit d’en Joan F. López Casasnovas i en memòria seva, encetam aquesta secció titulada Xerram d’on som. Prenem la capçalera d’una de les idees que va pregonar en Joan F. López en un dels centenars d’articles que va escriure: que la llengua ens identifica amb el territori, que el llenguatge parla d’on venim i qui som. Agraïm al diari Menorca aquest espai d’opinió que ens… Llegiu més »Llengua, territori, comunitat